Davos té por?

_50964578_011109920-1

Per segon any consecutiu les veus que arriben des de Davos -la ciutat suïssa on té lloc la trobada del Fòrum Econòmic Mundial– semblen aparentment preocupades per les brutals desigualtats socioeconòmiques que s’estan generant i pels conflictes socials i l’inestabilitat que es poden derivar de tot plegat. Ja no és la veu en el desert del milionari George Soros, advertint de que la deriva del capitalisme és, en tots els sentits, insostenible. També és la de Paul Polman, director general de la multinacional Unilever, qui ha alertat de que “el capitalisme s’està convertint en una amenaça pel propi capitalisme”, o és inclús la de la directora gerent del Fons Monetari Internacional (FMI), Cristine Lagarde, qui evocant a Marx, ha dit que “el capitalisme pot estar cultivant les llavors de la seva pròpia destrucció”. Leer más “Davos té por?”

Anuncios

¿Davos tiene miedo?

logosnow-628x330

Por segundo año consecutivo las voces que llegan desde Davos -la ciudad suiza donde tiene lugar el encuentro del Foro Económico Mundial– parecen aparentemente preocupadas por las brutales desigualdades socioeconómicas que se están generando y por los conflictos sociales y la inestabilidad que se pueden derivar de todo ello. Ya no es la voz en el desierto del millonario George Soros, advirtiendo de que la deriva del capitalismo es, en todos los sentidos, insostenible. También es la de Paul Polman, director general de la multinacional Unilever, quien ha alertado de que “el capitalismo se está convirtiendo en una amenaza para el propio capitalismo”, o es incluso la de la directora gerente del Fondo Monetario Internacional (FMI), Cristine Lagarde, quien, evocando a Marx, ha dicho que “el capitalismo puede estar cultivando las semillas de su propia destrucción”. Leer más “¿Davos tiene miedo?”

Deixem-nos interpel·lar pels moviments socials

PAH_manifestacio
La música de la suposada “recuperació econòmica” és ja tota una simfonia per a aquest 2014. En vista d’aquest discurs, cada cop més autors han aconseguit incorporar en el debat la idea que, més enllà de la “crisi”, ens trobem en un “canvi d’època”, és a dir, un escenari en què les preguntes són substancialment diferents i en què, per tant, les respostes no poden ser les mateixes que oferíem. Quins són, en el cas de les entitats socials, aquests nous interrogants i quins desafiaments plantegen? Leer más “Deixem-nos interpel·lar pels moviments socials”

A la recerca de contrapoders

Monopoly

[Publicat a la Revista RS21]. El món s’ha convertit en les últimes dècades en una mena de “Far West” financer. La política s’ha vist clarament subordinada a la voluntat dels poders econòmics. Exemples d’aquest problema n’hi ha molts, i van des de la capacitat d’institucions econòmiques no democràtiques de canviar constitucions d’estats teòricament sobirans, fins a lobbies i grups d’interès que acaben influenciant les agendes polítiques de molts governants. Però recordem que això no va ser així sempre. Durant el segle XX, especialment després de la Segona Guerra Mundial, van existir certes condicions que van permetre a l’Estat-nació imposar unes regles de joc determinades, orientades al control de l’economia, a la redistribució de la riquesa i, en definitiva, a aspirar a un escenari de cohesió social. Leer más “A la recerca de contrapoders”

A la búsqueda de contrapoderes

Monopoly

[Publicado en la Revista RS21]. El mundo se ha convertido en las últimas décadas en una suerte de “Far West” financiero. La política se ha visto claramente subordinada a la voluntad de los poderes económicos. Ejemplos de este problema hay muchos, y van desde la capacidad de instituciones económicas no democráticas de cambiar constituciones de estados teóricamente soberanos, hasta lobbies y grupos de interés que acaban influenciando las agendas políticas de muchos gobernantes. Pero recordemos que esto no fue así siempre. Durante el siglo XX, especialmente tras la Segunda Guerra Mundial, existieron ciertas condiciones que permitieron al Estado-nación imponer unas reglas de juego determinadas, orientadas al control de la economía, a la redistribución de la riqueza y, en definitiva, a aspirar a un escenario de cohesión social. Leer más “A la búsqueda de contrapoderes”

El futur laboral és un país estrany

lift

La meva generació és filla del relat de l’ “ascensor social”, aquell que ens explicava que anant a la Universitat el futur estava garantit, un futur en què viuríem, salarial i socialment, millor que els nostres pares. Si ho pensem avui fredament, aquest discurs era una mica ingenu: projectava un futur de progrés social lineal, gairebé sense conflictes socials, negant així el motor de la història. Leer más “El futur laboral és un país estrany”

El futuro laboral es un país extraño

lift

Mi generación es hija del relato del “ascensor social”, aquel que nos contaba que yendo a la Universidad el futuro estaba garantizado, un futuro en el que viviríamos, salarial y socialmente, mejor que nuestros padres. Si lo pensamos hoy fríamente, ese discurso era algo ingenuo: proyectaba un futuro de progreso social lineal, casi carente de conflictos sociales, negando así el motor de la historia.  Leer más “El futuro laboral es un país extraño”

“Que la gent no estigui ocupant les places no vol dir que estigui desmobilitzada”

3021_2013061439gW70

* Entrevista realitzada per Siscu Baiges (Catalunyaplural.cat) amb motiu de la publicació del Quadern Canvi d’època, canvi de rumb? Aportacions i propostes dels moviments socials. Aquesta entrevista ha estat lleugerament editada en relació a l’entrevista original publicada per Catalunyaplural.cat de Eldiario.es.

***

Canvi d’època, canvi de rumb? Aportacions i propostes dels moviments socials. Aquest és el títol del Quadern que acaba de presentar l’entitat Cristianisme i Justícia, i que ha estat elaborat pel professor d’Antropologia de la Universitat Complutense de Madrid, Jesús Sanz, i el responsable de l’àrea social de Cristianisme i Justícia, Òscar Mateos, professor de Cooperació i Desenvolupament de la Universitat Ramon Llull. Analitzen el paper dels moviments socials en els moments de canvi que viu no només la nostra societat sinó, pràcticament, tot el planeta. Parlem amb Òscar Mateos.

Estem davant d’una època de canvis o un canvi d’època?

Diem que davant d’un “canvi d’època”, en base a les reflexions de molts autors que, en els últims temps, vénen suggerint aquesta idea. Des del sociòleg Zygmunt Bauman fins el politòleg Joan Subirats. Un “canvi d’època” significa que les coordenades polítiques, econòmiques, socials i culturals que han prevalgut durant les últimes dècades han canviat substancialment. Leer más ““Que la gent no estigui ocupant les places no vol dir que estigui desmobilitzada””

“Que la gente no esté ocupando las plazas no quiere decir que esté desmovilizada”

3021_2013061439gW70

*Entrevista realizada por Siscu Baiges (Catalunyaplural.cat) con motivo de la publicación del Cuaderno ¿Cambio de época, cambio de rumbo? Aportaciones y propuestas de los movimientos sociales. Esta entrevista ha sido ligeramente editada en relación a la entrevista original publicada por Catalunyaplural.cat de Eldiario.es.

***

¿Cambio de época, cambio de rumbo? Aportaciones y propuestas de los movimientos sociales. Este es el título del Cuaderno que acaba de presentar la entidad Cristianisme i Justícia, y que ha sido elaborado por el profesor de Antropología de la Universidad Complutense de Madrid, Jesús Sanz, y el responsable del área social de Cristianisme i Justícia, Òscar Mateos, profesor de Cooperación y Desarrollo de la Universidad Ramon Llull. Analizan el papel de los movimientos sociales en los momentos de cambio que vive no sólo nuestra sociedad sino, prácticamente, todo el planeta. Hablamos con Òscar Mateos.

¿Estamos ante una época de cambios o un cambio de época?

Decimos que ante “un cambio de época”, en base a las reflexiones de muchos autores que, en los últimos tiempos, vienen sugiriendo esa idea. Desde el sociólogo Zygmunt Bauman hasta el politólogo Joan Subirats. Un “cambio de época” significa que las coordenadas políticas, económicas, sociales, culturales que han prevalecido durante las últimas décadas han cambiado sustancialmente. Leer más ““Que la gente no esté ocupando las plazas no quiere decir que esté desmovilizada””

Quo vadis, Fòrum Social Mundial?

Revista ONGC 45-46. [Escrit conjuntament amb Carles Gil i Juan Ignacio Latorre][1]

“És hora de fer balanç”. Aquesta és la idea que es repeteix, una i altra vegada, ara que ha finalitzat una nova edició del Fòrum Social Mundial (FSM), que aquest any ha tingut lloc a Dakar, capital del Senegal. Malgrat el caos organitzatiu (fruit de problemes d’organització interna però també aliens a aquesta), l’experiència de Dakar deixa un bon regust de boca: un fòrum que ha tingut la capacitat d’autogestionar-se, de continuar fent xarxa i d’alimentar l’esperit de Porto Alegre que considera, amb propostes factibles a la mà, que “un altre món és possible”. Leer más “Quo vadis, Fòrum Social Mundial?”