1.- A mitjans de novembre, la República Democràtica del Congo, va patir un nou episodi de violència, amb l’entrada del grup rebel M-23 a la ciutat de Goma, a l’est del país. Milers de persones van fugir com a conseqüència d’aquest atac, que protesta per l’incompliment dels acords de pau signats a l’any 2009.
2.- Cal entendre que aquest fet és un episodi més d’una guerra que té arrels històriques i que només en els últims 16 anys, des de 1996, ha provocat més de 5 milions de víctimes mortals i milions de persones desplaçades i refugiades.
3.- El conflicte que té lloc a la RD Congo, especialment a l’est del país (les regions dels Kivus), no és simplement un conflicte entre “ètnies”, com s’acostuma a simplificar, ja que hi participen una desena de països de la regió dels Grans Llacs (Ruanda, Uganda, Burundi, etc.) i una gran quantitat de països a nivell internacional (França o EUA, per exemple) i d’empreses multinacionals, vinculades especialment amb l’explotació de recursos naturals. Aquesta multitud d’actors ha portat a alguns politòlegs a etiquetar aquest conflicte com “la primera guerra mundial africana”.
4.- De totes maneres, la participació de països com Ruanda, liderat pel seu vigent president, Paul Kagame, o Uganda, liderada per Yoveri Museveni, és cabdal per entendre el que està passant a l’est de RD Congo. Ambdós països tenen una gran responsabilitat en el conflicte actual, fruit dels seus interessos econòmics (explotació dels recursos) i geopolítics (control del territori).
5.- Les multinacionals, especialment aquelles vinculades a l’explotació del coltan (mineral que s’utilitza per la fabricació d’aparells tecnològics com els mòbils), són també fonamentals. Aquesta xarxa de conflicte vincula així grups armats locals que extrauen recursos per vendre’ls a les multinacionals.
6.- Nacions Unides té desplegats des de fa molts anys més de 18.000 cascos blaus a tot el país. No obstant això, Nacions Unides és, almenys fins ara, més part del problema que de la solució. Segons diversos informes, l’organització està acusada d’inacció i inoperativitat davant els atacs dels rebels, de casos de corrupció, i els seus soldats han estat involucrats en milers de casos de violacions i d’abusos sexuals.
7.- La població civil és la principal damnificada de tot aquest conflicte. De totes maneres, cal subratllar la seva capacitat de resistència i d’organització. Són notables les iniciatives de denúncia de la situació que han impulsat en els últims anys organitzacions de dones o de periodistes, per citar només dos exemples.
8.- Les solucions a aquest dramàtic conflicte passen per, entre d’altres coses, recolzar les iniciatives de pau locals, exercir més pressió sobre governs com el ruandès o l’ugandès, però sobretot per reformar les regles de joc internacional que permetin jutjar als responsables del conflicte (siguin dirigents polítics o responsables d’empreses multinacionals) i facin efectiu i transparent el paper de les Nacions Unides. Tot això, sense voluntat política, mai serà possible.
9.- Nosaltres tenim una responsabilitat indirecta, però real, amb tot aquest entramat de dolor i conflicte. El nostre increment de consum d’aparells tecnològics contribueix clarament a empitjorar la situació. Un documental com “Blood in the Mobile”, premiat amb nombrosos guardons a nivell internacional, explica clarament aquest fet. Per tant, cal replantejar-se urgentment els nostre hàbits de consum, i el model en sí.
10.- Malgrat no aparegui als mitjans de comunicació convencionals, el conflicte a l’est de RD Congo continua generant patiment diari. Cal, doncs, continuar insistint amb la necessitat de visibilitzar aquesta realitat, per tal de que es puguin impulsar tot tipus de mesures per solucionar-ho.
[Article publicat a Catalunya Cristiana]
Todo es posible 