El Sudan del Sud: la independència dividida

El Sudan del Sud es va convertir, l’any 2011, en el cinquanta-quatrè Estat africà. Aquest fet històric, que suposava la divisió del Sudan en dos estats diferents (el Sudan i el Sudan del Sud), derivava d’una llarga història de violència armada i de greus crisis humanitàries. La guerra va enfrontar durant gairebé 40 anys (en dos grans períodes, 1956-72 i 1983-2005) el govern del Sudan amb els moviments secessionistes del sud (principalment el Sudan People’s Liberation Army, SPLA). El balanç va ser esfereïdor: més de dos milions de morts i de quatre milions de persones desplaçades per la violència. Ha estat un dels conflictes més sagnants de la història postcolonial de l’Àfrica subsahariana.

Cap dels dos bàndols no era capaç de guanyar aquesta llarga guerra. El cansament resultant, unit a les pressions diplomàtiques exercides per agents regionals (com la Intergovernmental Authority on Development, Leer más “El Sudan del Sud: la independència dividida”

Menors en conflictes armats: orfes d’instruments internacionals que garanteixin la seva protecció?

FARC-child-soldiers

Les últimes dècades han presenciat un intens debat sobre les característiques dels conflictes armats de postguerra freda. De manera molt resumida, podríem dir que existeixen tres consensos fonamentals al respecte: i) els conflictes armats contemporanis no són estrictament “locals” o “intraestatals”, sinó fenòmens amb una forta dimensió transnacional (fruit de la participació d’actors internacionals o d’empreses de seguretat privada o de recursos naturals, per posar alguns exemples); ii) són conflictes multicausals, on l’explotació dels recursos naturals, la qüestió identitària, la història o la política són tots factors rellevants que interacciones entre ells i que per sí sols no poden explicar l’origen i la dinàmica del conflictes en qüestió, i iii) el 90% de les víctimes d’aquests conflictes armats són població civil, degut, entre d’altres aspectes, al desdibuixament del Dret Internacional Humanitari, a la proliferació de grups armats no estatals o bé a l’enorme impacte que tenen les armes lleugeres. Leer más “Menors en conflictes armats: orfes d’instruments internacionals que garanteixin la seva protecció?”

Siria: fijarse en el dedo y no en la luna

aleppo-syria-august-580Siria vuelve a hacer bueno aquello de que “cuando el sabio señala la luna, el necio se queda mirando el dedo”. Y el sabio en este caso son las organizaciones, centros de estudio y personalidades que han señalado una y otra vez:

1) Que las intervenciones militares no pueden plantearse en términos dicotómicos: o se interviene o la matanza continuará, obviando las alternativas, las enormes complejidades y causas de fondo del conflicto, así como las consecuencias de un eventual ataque (escalada regional, deterioro de la situación humanitaria, etc.);

2) Que no pueden defenderse con un repentino sentido de urgencia, que acaba eclipsando casi todo, como si con anterioridad no se hubieran producido masacres. Son 100.000 ya las personas que ha muerto y más de seis millones las personas desplazadas en los últimos dos años y medio como consecuencia del conflicto.

3) Que no pueden presentarse en clave de buenos y malos, como si uno de los problemas fundamentales no radicara en un sistema internacional que hace aguas por todas partes y que es rehén, una y otra vez, de la realpolitik de muchos estados que anteponen sus intereses domésticos al interés colectivo. Leer más “Siria: fijarse en el dedo y no en la luna”

Sierra Leona: 10 años después de la guerra (audio)

http://www.unpbf.org/countries/sierra-leone/

Programa especial sobre Sierra Leona en el “Países en conflicto” de Radio Nacional 5 en el que tuve la oportunidad de intervenir.

Más de diez años de guerra civil dejaron en Sierra Leona al menos 50.000 muertos, terribles secuelas en los miles de niños obligados a ser soldados y las más de 60.000 mujeres violadas, entre 1991 y 2002. Décadas de gobiernos corruptos sembraron el descontento y la desesperanza. Hacemos un repaso del conflicto en Radio 5 con Oscar Mateos, investigador de Estudios Africanos de la Universidad Autónoma de Madrid.

Países en conflicto RN5

Para escuchar programa completo, haz click aquí. Leer más “Sierra Leona: 10 años después de la guerra (audio)”

Peace, conflicts and security in Africa: Afropessimism in decline?

African societies have generally been interpreted in the light of discourses that have stigmatised the developments on the continent as a whole. In the construction of this account, analysis of armed conflicts, their causes and consequences, their workings and dynamics have played an extraordinarily central role, which has sometimes overshadowed the other factors and important events. This reductionist view of Africa, obsessed by the violence of wars, has also tended towards the diagnosis in which endogenous factors take priority over more complex analysis. The corruption of the elites (“neopatrimonialism”), factors vaguely linked to “African culture” and “traditions,” and the failure to build a modern state in Africa in the context of decolonisation are some of the explanatory factors attributed to this image of Africa as a place that is violent, unstable and even anarchic.

Despite this, various arguments have been formulated against this discourse, which generally tend to emphasise external or exogenous Leer más “Peace, conflicts and security in Africa: Afropessimism in decline?”

Què podem fer pel Congo?

congo_chaos_2

Algú ha dit que és «la guerra de tots», per les implicacions morals i les responsabilitats que hi tenen les empreses i els governs occidentals

En les darreres setmanes han proliferat les anàlisis sobre la guerra que, des de mitjans dels noranta, té lloc a la República Democràtica del Congo (l’antic Zaire). Novament, els mitjans rescaten un «conflicte oblidat», caracteritzat sobretot pel drama humanitari que pateix la seva població, especialment a l’est del país. S’estima que, en poc més d’una dècada, han mort més de quatre milions de persones com a conseqüència directa o indirecta de la violència de la guerra. Mentrestant, diàriament, una part considerable de la població (especialment les dones i les nenes) és víctima dels abusos sexuals i de tot tipus de violacions dels drets humans.

Què està passant al Congo? En els darrers mesos hem assistit a l’auge i caiguda del general Laurent Nkunda, líder d’una milícia de congolesos d’ètnia tutsi (l’anomenada CNDP) que, segons el mateix Nkunda, pretén protegir-se de les agressions de les milícies ruandeses d’ètnia hutu (FDLR), acusades de participar en el genocidi de Ruanda del 1994 i des d’aleshores refugiades a l’est del Congo. El govern ruandès de Paul Kagame (tutsi), amb el suport polític i logísticdels EUA, ha donat suport al grup de Nkunda, sota pretext de perseguir els membres del FDLR Leer más “Què podem fer pel Congo?”