A la recerca de contrapoders

Monopoly

[Publicat a la Revista RS21]. El món s’ha convertit en les últimes dècades en una mena de “Far West” financer. La política s’ha vist clarament subordinada a la voluntat dels poders econòmics. Exemples d’aquest problema n’hi ha molts, i van des de la capacitat d’institucions econòmiques no democràtiques de canviar constitucions d’estats teòricament sobirans, fins a lobbies i grups d’interès que acaben influenciant les agendes polítiques de molts governants. Però recordem que això no va ser així sempre. Durant el segle XX, especialment després de la Segona Guerra Mundial, van existir certes condicions que van permetre a l’Estat-nació imposar unes regles de joc determinades, orientades al control de l’economia, a la redistribució de la riquesa i, en definitiva, a aspirar a un escenari de cohesió social.

La globalització, però, ha suposat no només un canvi de les regles de joc, sinó de facto l’aparició d’un nou tauler. En aquest nou tauler global, el capital gaudeix d’una gran mobilitat, busca en quins llocs del món la seva producció pot ser més barata, on pagar menys impostos (si és que els paga) i especula amb el preu del visible i de l’invisible. Aquest tauler global no només imposa dures condicions laborals als treballadors dels països del Sud, sinó que, amb l’amenaça de la competència global, és capaç de precaritzar les condicions de vida d’aquells treballadors del Nord que creien tenir consolidats una sèrie de drets socials històricament conquerits. Aquest tauler global, en definitiva, simbolitza un nou ordre mundial en el qual el poder ja no està en la política -atrapada llastimosament en l’àmbit territorial- sinó en l’àmbit financer.

Ens agradi o no, estem abocats a jugar en aquest tauler durant molt de temps, si tenim en compte que la globalització ha vingut per quedar-se. Llavors, com podem establir unes noves regles que contribueixin a una realitat de més equitat que l’actual? Com tornar cert poder a la política i domesticar el financer? Com dotar de nous significats a una democràcia buidada de sentit i a unes institucions tremendament impotents davant l’escenari de “mercadocracia” actual? Com podem, en definitiva, construir nous contrapoders globals?

Existeixen almenys dues estratègies a tenir en compte. Per dalt, és urgent repensar organitzacions supranacionals com les Nacions Unides, que tinguin caràcter democràtic, que estiguin guiades pel bé comú, els drets humans i un nou paradigma ecològic, i que tinguin capacitat de decidir de manera vinculant. Per sota, és urgent abandonar la dinàmica fomentada pel sistema, que en molts casos, ens ha convertit en simples deutors o consumidors. És urgent, en aquest sentit, recuperar la condició de ciutadans, amb tot el que això implica: preocupació pels assumptes de la comunitat, participació activa en la vida social, recerca de noves formes, més justes i democràtiques, d’organització social, econòmica i política, etc. De fet, caldria preguntar-se, no són, d’alguna manera, les protestes socials que recorren el conjunt del planeta des de 2011, un símptoma que alguna cosa està canviant? No està germinant aquest nou contrapoder social que el context actual demana a crits?

100_3433 capitalism isn't working_tn500

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s