Entendre la complexitat i l’impacte de les violències no convencionals per poder transformar-les.

Aquestes són algunes de les conclusions i recomanacions del Seminari «Violència(es) a l’Amèrica Llatina» organitzat per l’Institut Català Internacional per la Pau (Can Sisteré de Santa Coloma de Gramenet, 30 de maig de 2017).

El seminari es va centrar en analitzar la naturalesa, causes i conseqüències de les múltiples violències estructurals que afecten particularment la regió de l’Amèrica Llatina més enllà de les dinàmiques dels conflictes armats. Violències molt esteses en països com Brasil, Colòmbia, El Salvador, Guatemala, Mèxic o Hondures (el 74% de les persones que moren de manera violenta ho fan en un context de conflicte no armat), poc analitzades des de la teoria d’anàlisi de conflictes i de construcció de pau, i que responen a unes lògiques complexes: contextos de debilitat institucional, amb alts nivells de desigualtat, exclusió social i vulnerabilitat. 

En la conferència inaugural, l’economista Luis Jorge Garay va contextualitzar el fenomen d’aquestes violències no convencionals: unes noves formes de criminalitat que actuen en multiplicitat de mercats (econòmics, polítics i socials), multiplicitat d’espais (són fenòmens nacionals i transnacionals) i que tenen caràcter estructural, ja que estan molt arrelades a les institucions, tan públiques com privades. Una idea principal en que també va coincidir l’investigador de la Fundación Ideas para la Paz Juan Carlos Garzón, en afirmar que a l’Amèrica Llatina sovint són les organitzacions criminals les que guien els comportaments de l’Estat.

En la seva presentació, Garzón va constatar els alts nivells de violència que concentra la regió llatinoamericana, principalment a les ciutats (amb un 8% de la població mundial es comptabilitzen el 33% d’homicidis a nivell mundial), mentre que des del Comitè Internacional de la Creu Roja, Stephan Sakalian va posar l’èmfasi en els «efectes invisibles» de la violència, més enllà dels homicidis desplaçaments interns, amenaces, extorsions, violència sexual, impacte en la salut mental o desaparicions.

El seminari també va dedicar una taula rodona a analitzar les respostes polítiques que s’estan donant en països com Hondures, Guatemala i El Salvador, i es va posar de manifest que les polítiques de mà dura i la securitització contribueixen a fer augmentar les violències, enlloc de transformar-les. En aquest sentit, per exemple, l’investigador Sergio Maydeu va destacar que la securitització té importants impactes econòmics i socials, i que fa falta una resposta integral a aquestes violències, basades en les polítiques d’integració i en les oportunitats econòmiques per a la població. Sobre el cas concret de El Salvador, el periodista Roberto Valencia va dibuixar una dura realitat, molt marcada per la criminalitat de les «maras» -principals generadors de la violència, al seu entendre-. El seminari també va abordar la guerra contra el narcotràfic i el rol de les bandes juvenils, i va tancar amb una taula rodona sobre estratègies de construcció de pau i de resiliència, amb el treball que porta a terme l’activista Valdènia Paulino en comunitats pobres i violentes de Sao Paulo, o el projecte sobre reconciliació de El Salvador que lidera el professor i marista Jaime Comabella.

Programa complet i vídeos de les presentacions.