Ni peix, ni canya: què feia Rajoy a l’Àfrica?

1430659098_325560_1430673568_noticia_fotograma-599x275

Recentment, un tertulià d’un programa de televisió li comentava al periodista Xavier Aldekoa, amb motiu de la presentació del seu genial llibre “Océano África”, que el problema de l’Àfrica era que calia ensenyar a pescar i no donar directament els peixos. Davant d’aquest tòpic simplista i molt superat en el debat sobre desenvolupament, Aldekoa va respondre brillantment que la qüestió era començar per no trencar la canya.

I és que de forma històrica, el continent africà ha estat objecte d’espolis humans (tres segles d’esclavitud) i de recursos (colonització i neocolonialisme, tant occidental com xinés en l’actualitat), que han fet, efectivament, que les societats africanes hagin estat desposseïdes de la possibilitat de pescar els seus propis peixos, de fabricar les seves pròpies canyes i de pescar a la seva manera. Amb això no vull caure en un discurs naïve que exculpi el paper dels propis africans en la situació actual. És obvi que les elits africanes han col·laborat amb tot aquest procés de forma sistemàtica, i és obvi, i molt invisibilitzat també, que sectors de les societats africanes han resistit a la seva forma contra totes aquestes formes d’opressió.

El cas és que des de fa uns anys, els països occidentals ja no es troben en la tessitura de pensar si cal el peix o la canya. Des de setembre del 2001, el nou marc securititzador ha problematitzat els estats africans com amenaces a la seguretat internacional. El terrorisme, el narcotràfic o els fluxos migratoris es perceben com a fenòmens potencialment desestabilitzadors pel conjunt de la seguretat dels països occidentals. Aquest fet ha portat a que la nova aproximació d’Europa o dels Estats Units cap als governs africans sigui oferir ajuda interessada en matèria de formació dels seus exèrcits i de les seves policies o bé en oferir aparells tecnològics que contribueixin a una millor vigilància de tots aquests problemes.

Justament, fa escassos dies, el President espanyol, Mariano Rajoy, visitava dos països de l’Àfrica Subsahariana, Mali i Senegal, amb aquest objectiu. A Mali, un general espanyol, Alfonso García-Vaquero, es troba al capdavant de la missió militar de la Unió Europea al país, mentre que al Senegal, 33 efectius de la Guardia Civil i de la Policia nacional s’encarreguen de vigilar les costes senegaleses, juntament amb l’exèrcit del país, per impedir la sortida de pasteres. Durant el viatge a ambdós països, i de forma explícita, Rajoy va emfatitzar la importància de la cooperació en matèria de seguretat per tal de “frenar els fluxos migratoris” i d’“acabar amb la lacra del terrorisme yihadista”.

És evident que ambdós problemes són d’una transcendència enorme pels països que la pateixen. El yihadisme pels efectes desestabilitzadors que suposa per molts països d’arreu, com ara també per Nigèria amb Boko Haram. I la qüestió migratòria pel drama humà que posa sobre la taula i la incapacitat de les principals institucions europees de donar una resposta precisament fonamentada en principis humanitaris.

El problema d’arrel de tota aquesta aproximació securititzadora a la que el govern espanyol hi contribueix de forma entusiasta és que simplement pretén contenir els problemes, sense plantejar-se les causes estructurals que els expliquen i una visió que veritablement ajudi a transformar-los. Darrera del yihadisme i del fenomen migratori és obvi que existeixen elements socioeconòmics i polítics (de dimensions tant locals com globals) que cal afrontar i en els que, a més a més, els països occidentals han estat també corresponsables del que ha succeït.

En efecte, no es tracta del peix ni de la canya, es tracta d’afrontar aquells elements que han impedit històricament el fet de pescar, i que avui només estan obsessionades en contenir i encerclar el moviments dels pescadors. Més que una cooperació militar necessitem, d’una vegada per totes, una cooperació orientada a fomentar una veritable justícia global en el que l’Àfrica Subsahariana estigui en el centre.

*** Article publicat a la Revista Treball

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s