Dels ODM a l’Agenda post-2015

pacto-mundial-mexico-construye-la-agenda-640

El 2015 serà un any històric: finalitza l’agenda dels anomenats “Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni”, un programa d’acció basat en 8 grans objectius, entre els quals figurava el compromís de tots els caps d’estat del planeta de reduir a la meitat, entre 1990 i 2015, la proporció de persones que pateixen fam o de reduir a la meitat la proporció de persones amb ingressos inferiors a un dòlar diari.

Tot i que l’any vinent serà l’any dels balanços oficials i de copsar quines han estat les fites veritablement aconseguides, semblen consolidar-se ja dos grans titulars. Per una banda, s’hauria avançat moltíssim en alguns objectius (reducció de la pobresa, ensenyament primari universal, aigua potable i salubritat o lluita contra el paludisme i la tuberculosi), però molt poc en altres (especialment, tot el que fa referència a la sostenibilitat i el medi ambient, on s’ha empitjorat de manera molt preocupant). Per altra banda, mentre que algunes regions han capitalitzat aquests avenços (especialment, Àsia oriental, Amèrica Llatina i Carib i el Nord d’Àfrica), altres no han experimentat una millora substancial (Àsia occidental o Àsia Meridional) i inclús han patit un preocupant retrocés (Àfrica Subsahariana, especialment algunes subregions d’aquest territori).

Amb aquest panorama tan ambivalent (tant des del plànol dels objectius, com de les regions que han avançat), l’any vinent podrem constatar qui prefereix veure el got ple i qui, des d’una perspectiva crítica, considera que el got continua bastant buit. Sigui com sigui, és important entendre que una gran part dels avenços té a veure amb l’existència de voluntat política. Per tant, una mirada crítica evitarà discursos complaents i exigirà un major compromís del conjunt d’estats o d’empreses per tal de poder acabar amb les grans lacres que afecten a tantíssims milions de persones diàriament.

Amb aquest panorama tan ambivalent (tant des del plànol dels objectius, com de les regions que han avançat), l’any vinent podrem constatar qui prefereix veure el got ple i qui, des d’una perspectiva crítica, considera que el got continua bastant buit.

Però el 2015 no només serà l’any dels balanços, sinó també de la posada en marxa d’una nova agenda global, anomenada “Post-2015”. Aquesta agenda, que està sent discutida des de fa ja alguns anys, aporta almenys dues grans novetats. En primer lloc, comprendre que la dicotomia Nord-Sud ja no té sentit, ja que els problemes globals no es circumscriuen a una sola regió o hemisferi del món sinó al conjunt del planeta. En segon lloc, que aquesta agenda de reptes globals compartits es fonamenta en tres grans eixos: el preocupant augment de les desigualtats internes tant als països de menor com de major renda; el sotmetiment de la política als dictats dels grans mercats financers i, finalment, el compte enrere, preocupant i inexorable, que suposa el canvi climàtic fruit d’un model de vida i de consum capitalista que no és universalitzable.

Sens dubte, és una bona notícia comptar amb una agenda que plantegi una visió nova de la realitat mundial, si bé és urgent que, a l’igual que ha succeït amb els ODM, sigui una agenda que les principals parts estiguin disposades a complir i comprometre’s.

 

***

[Article publicat a la Revista Estris, nº 197]

estris_197-4148

Anuncios

1 comentario en “Dels ODM a l’Agenda post-2015”

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s