Ebola: conseqüències, respostes i causes d’un problema polític i global

Liberia Races To Expand Ebola Treatment FacilitiesEl brot d’Ebola que es va originar al març d’aquest any, considerat ja com el més virulent de tota la història d’aquest virus amb més de 7000 casos i 3300 morts, posa sobre la taula almenys tres reflexions molt de fons i de caràcter estructural.

En primer lloc, les conseqüències del brot van molt més enllà de les xifres de mortalitat que la Organització Mundial de Salut (OMS) ve assenyalant, les quals, per cert, no recullen la xifra real ja que els propis governs afectats reconeixen que no són capaços de comptabilitzar la mortalitat que s’està produint, per exemple, a llocs remots. El cas és que la crisi de l’Ebola no està tenint en compte els impactes indirectes i menys visibles de tot plegat, manifestats a diversos nivells:

  • una mortalitat indirecta (no causada directament per l’Ebola) com a conseqüència d’altres problemes de salut que no poden ser tractats degut al col·lapse del sistema sanitari;
  • un important impacte psicosocial que ha portat a l’estigmatització de persones i comunitats senceres i a crear un clima de certa por i desconfiança entre la població;
  • un impacte especialment virulent en certs col·lectius vulnerables, com els menors (molts orfes resultants d’aquest brot) i les dones, tenint en compte que, segons l’OMS, entre el 55% i el 60% de víctimes mortals i tres de cada quatre morts en el cas de Libèria, són precisament dones; i finalment,
  • un greu impacte socioeconòmic, fruit de l’aïllament de comunitats senceres, de la suspensió de vols, del tancament de carreteres, o directament, de la fallida del comerç nacional.

En segon lloc, la resposta humanitària internacional està arribant molt tard, està sent del tot insuficient i a més, s’està veient desbordada per la virulència del brot. Si els governs locals no van donar suficient credibilitat a les alarmes que advertien de les possibles conseqüències en l’origen del brot, la comunitat internacional, per la seva banda, va subestimar totalment la magnitud de la tragèdia. Només organitzacions com Metges Sense Fronteres (MSF) van advertir seriosament de que teníem davant un “tsunami” al qual ningú estava fent el suficient cas. Ara, quan el foc s’ha descontrolat i ha amenaçat amb picar a la porta dels països occidentals és quan la reacció ha començat a fer-se notar tímidament. No obstant això, els compromisos i recursos per apagar aquest foc continuen sent del tot insuficients. Amb tot això, la pròpia OMS o el Center for Disease Control and Prevention ja han advertit de que el millor escenari pels propers mesos suposarà que al mes de gener ja es registrin uns 20.000 casos, mentre que els pitjors escenaris (aparentment, poc probables) parlen d’1,4 milions de casos a principis del proper any.

Finalment, les causes de fons per explicar com hem pogut arribar a una situació com l’actual fan necessari combinar una perspectiva local amb una de tipus global. Localment, és obvi que el virus s’ha estès en països post-conflicte, caracteritzats per una greu vulnerabilitat social i política i en el que els índexs de desenvolupament humà són simplement terribles (Libèria només té 45 metges per una població de 4,5 milions de persones, mentre que, a tall d’exemple, la ciutat de Chicago als EUA té més metges de nacionalitat sierraleonesa que la pròpia Sierra Leone). A aquesta situació cal sumar un estat de les vies de comunicació totalment deficitari: carreteres col·lapsades i en molt mal estat que provoquen que algunes persones hagin de caminar hores i hores per arribar a un centre de salut. Tanmateix, cal tenir en compte la dimensió cultural. Les pràctiques tradicionals de cura o enterrament dels morts, que impliquen el contacte amb les persones afectades, o bé els rumors i mites que circulen pel diferents països sobre la veracitat del virus (a Sierra Leone, per exemple, el govern es va veure obligat a fer una campanya titulada “Ebola is real” per explicar a una població adulta, un 70% de la qual és analfabeta, que l’Ebola no era cap ficció) han contribuït a l’empitjorament de l’escenari actual.

A aquesta realitat interna, de totes maneres, cal sumar una agenda internacional que en els últims anys i en països políticament molt inestables com Sierra Leone o Libèria ha portat a terme una sèrie de polítiques centrades essencialment en l’enfortiment militar de l’exercit i de la policia, confiant que la seguretat i l’estabilitat interna portarien a llarg plaç al desenvolupament socioeconòmic. El cas és que, tal i com denunciaven molts activistes i acadèmics, fruit d’aquestes polítiques “securititzadores” aquests països havien aconseguit certa estabilitat, però en termes socioeconòmics havien avançat molt poc o gens després del final de les seves respectives guerres, fins al punt que en termes de mortalitat infantil o d’accés a béns bàsics, la situació en alguns casos era inclús pitjor que durant la guerra. Aquest fet no és trivial ja que, en lloc d’apuntalar les bases de la seguretat humana (concepte integral de seguretat que posa el benestar i la dignitat de les persones en el centre) s’ha apostat més per un tipus de seguretat restrictiva i essencialment militar que no només no ha millorat la vida del conjunt de les persones sinó que, com es demostra ara, han impedit construir sobre fonaments socials i econòmics sòlids.

Tot plegat evidencia tres coses: a) la necessitat d’una actuació humanitària internacional amb caràcter d’urgència que apagui definitivament aquest foc que s’està portant milers de vides; b) tenir en compte el conjunt de determinants socials, polítics, culturals i geopolítics subjacent en aquest drama, fruit d’una mirada local-global i complexa, i c) revertir d’una vegada l’ordre de prioritats internacionals, que tan sovint condemnen les necessitats humanes als últims llocs de l’agenda.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s