Xina a l’Àfrica: bones o males notícies?

china_africa_011
En els debats sobre el present de l’Àfrica Subsahariana sorgeix constantment el debat de si la presència xinesa a Àfrica, que s’ha multiplicat exponencialment en els últims anys, és una bona o mala notícia. O dit amb altres paraules, si la presència xinesa és una forma d’explotació i domini del fort sobre el feble.

Els que es mostren optimistes amb la presència xinesa solen argumentar, entre d’altres coses, el següent:

a) A diferència de la relació vertical entre Occident i Àfrica, basada generalment en polítiques de condicionalitat de l’ajuda d’uns cap a altres, les relacions de la Xina es caracteritzen per la seva horitzontalitat amb els governs africans. Això no només fa que els governs africans se sentin més còmodes, sinó que a més recuperin la dignitat com a països sobirans que teòricament són.

b) Les polítiques xineses es basen essencialment en una relació d’ “intercanvi”: construcció de carreteres i grans infraestructures que potencien el comerç intern, a canvi de concessions de terres i explotació de minerals a diverses dècades vista.

c) Han retornat un cert pes al conjunt de la subregió en el panorama internacional i en els diferents fòrums, fet al qual cal sumar el major protagonisme de la Unió Africana o al del G- 20, en el qual es troba Sud-àfrica. EUA i la Unió Europea s’han vist obligats a replantejar la seva relació amb el continent, quan fins fa poc establien els criteris al seu gust.

A aquests arguments afro-optimistes solen contraposar-se algunes idees més crítiques:

a) La relació entre Àfrica i la Xina és una relació de dominació, en què la Xina, en plena política expansiva, ha vist en el continent una gran plataforma de negoci. Seria ingenu pensar que la relació suposadament horitzontal beneficia les dues parts per igual. Xina sap imposar les seves condicions com a potència, mentre que els governs africans responen a polítiques a curt termini: la construcció de carreteres i d’infraestructures (feta, per cert, amb mà d’obra i materials xinesos) millorarà la seva relació amb l’electorat i les seves possibilitats de mantenir-se al poder.

b) Els “intercanvis” estan suposant hipotecar les riqueses de molts països africans, com ara la República Democràtica del Congo o Etiòpia, a molt llarg termini, o bé un impacte mediambiental extraordinari.

A continuació , alguns articles que poden ajudar a aprofundir en el debat :
Tres referències bibliogràfiques destacables:

1 . – “China in Africa”, de Chris Alden.

2 . – “The rise of India and China in Africa”, editat per Fantuh Chero i Cyril Obi.

3 . – “La Xina a l’Àfrica , ajuda o arrasa?”, Editat per Oozebap.

Un dels documentals més recents sobre l’assumpte: “When China met Àfrica”
Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s