Els moviments socials com a missatge

Jovenes_elroto[Publicat a la Revista Treball d’ICV]. És molt habitual escoltar a alguns tertulians, polítics o acadèmics, allò de que “el 15M no va aconseguir res” o bé considerar que, més enllà de l’efervescència d’aquells dies del maig de 2011, la presència del 15M va ser del tot efímera i puntual. Sota el meu punt de vista, aquesta interpretació pateix d’una mirada considerablement curt-terminista i reduccionista, en almenys quatre sentits.

En primer lloc, perquè aquesta manera d’interpretar la realitat sembla estar només interessada en el nombre de persones que estan en una plaça o en una manifestació determinada, obviant així un dels trets característics dels moviments socials actuals, com és, tal i com recorda Manuel Castells, el “binomi xarxa-carrer”, és a dir, la simultaneïtat i complementarietat que es produeix entre l’espai físic i el virtual.

En segon lloc, perquè, més enllà de conquestes polítiques concretes (les quals han existit: http://logros.15m.cc), moviments com el 15M han aconseguit crear un “clima” social que ha posat lletra a una música que sonava, una lletra que ha fet “envellir” algunes institucions polítiques, i sobretot ha interpel•lat la seva essència, on si bé és cert, hi ha qui ha volgut prendre nota i qui no. O si no, com cal entendre la voluntat de porositat d’alguns partits d’esquerres als moviments socials, o bé l’auge de les “primàries” o de debats com la transparència política?

Tercer, fruit d’aquest clima i del despertar d’una consciència ciutadana, que en molts casos estava adormida, el 15-M ha contribuït enormement a un procés de repolitització social que ha ajudat a esquerdar el pensament hegemònic neoliberal, contrarestant el seu “sentit comú”, visualitzant l’existència d’alternatives o amplificant altres iniciatives i moviments com les PAHs o les “mareas” ciutadanes.

I, finalment, i potser de manera més important, no cal entendre tot el cicle de protestes que té lloc des del 2011, i que van des de la “Primavera àrab” fins a Occupy Wall Street o les de Brasil i Turquia, com el punt de partida de quelcom i no com un simple esdeveniment puntual? No comparteixen totes aquestes protestes, més enllà de les característiques socioculturals i sociopolítiques estrictament internes, una sèrie d’elements comuns, que van des de repertoris d’acció similars, fins a demandes de major democratització, justícia social i reapropiació de lo comú? No han estat històricament els moviments socials l’expressió de valors socials emergents i els encarregats d’anticipar els canvis socials?

Cadascun d’aquests interrogants dóna peu a un debat dens i complex, però el que sembla clar, és que una aproximació constructiva a tot plegat apostaria per entendre tots aquests moviments no tant com una anècdota sinó com un poderós missatge que cal saber interpretar a cada instant.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s