Crisi, moviments socials i transformació social

Portades_RES_55 CAT.indd

El cicle de protestes que té lloc des de finals de 2010, amb l’inici de l’anomenada “Primavera àrab” (o amb anterioritat, si es té compte el cas d’Islàndia), es pot interpretar de dues maneres diferents:

– D’una banda, des d’una perspectiva essencialment local (Quines causes polítiques, socials o econòmiques internes expliquen l’inici de la protesta en un lloc en concret?) i a curt termini (Quins resultats sociopolítics han estat assolits des de l’inici de la protesta per part dels actors o persones mobilitzades que indueixin a interpretar el seu èxit o fracàs?).

– D’altra banda, des d’una perspectiva més interrelacionada (Quines característiques comparteixen les diferents protestes que han tingut lloc des de llavors? Quines novetats presenten?) i en clau de procés polític (Quins són els significats d’aquest conjunt de protestes socials a nivell global? Quin està sent i pot ser a llarg termini el seu impacte?).

El monogràfic sobre moviments socials, que porta per títol “Crisi , moviments socials i transformació social”, de la Revista d’Educació Social, és una aportació orientada a aprofundir en aquesta segona perspectiva d’anàlisi. Els articles recollits en el monogràfic posen de manifest tres aspectes fonamentals.

En primer lloc, el conjunt de protestes globals (s’analitzen els casos del #15M a Espanya per part de Víctor Renes, el del #YoSoy132 a Mèxic per Emiliano Treré, el de les recents protestes al Brasil a partir d’una entrevista amb Giuseppe Cocco o el dels processos de mobilització estudiantil a Xile, segons Juan Ignacio Latorre) presenten característiques sociopolítiques i socioculturals clarament internes, però el seu repertori d’accions i les demandes de fons presenten elements comuns (tal com sosté Oscar Mateos en el seu article).

Segon, el paper d’Internet i de les xarxes socials és fonamental en els processos de mobilització (sense ser evidentment la causa d’aquests), o com tracta d’argumentar Ismael Peña-López en el seu article, promouen una mena de “política informal” (casual politics) que cal reconèixer i interpretar.

En tercer i últim lloc, en un marc de creixent despossessió i precarització social, han cobrat força determinades experiències que aspiren a la repolitització de la societat, al seu apoderament i a la defensa del comú, com ara: les anomenades Plataformes d’Afectats per les Hipoteques (article de Jordi Mir Garcia, João França, Carlos Macías i Paula Veciana), la proposta de la Renda bàsica (explicada per David Casassas i Edgar Manjarín), el cas de les Brigades veïnals d’Observació de Drets Humans que reivindiquen el dret a la ciutat (analitzades per Laura Escudero) o, finalment, el Viver d’Iniciatives Ciutadanes sobre les transferències de la innovació ciutadana a l’espai públic (per Esaú Acosta Pérez, Mauro Gil-Fournier Esquerra i Miguel Jaenicke Fontao).

En definitiva, el monogràfic pretén ser una petita aportació al creixent debat sobre els moviments socials en el context de crisi, els seus possibles significats, les seves característiques i les perspectives polítiques i socials que se’n deriven.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s