Canvi d’època. Canvi de rumb? Aportacions i propostes des dels moviments socials

ct186

Entre 1945 i mitjans dels setanta el món occidental va apuntalar els fonaments dels Estats del benestar . Van ser “els 30 gloriosos anys”, com es van conèixer a França. Un temps en què va prevaler un contracte entre el capital i el treball, en el qual l’Estat- Nació tenia un paper de regulador dels excessos de l’economia del mercat, en el que l’horitzó de futur era el del “ascensor socia ” o en què la despesa social va arribar a nivells insospitats unes dècades abans. Va ser el temps del “Consens keynesià”, de la cohesió social com a principal eix polític, social i econòmic. A aquest escenari s’havia arribat gràcies al paper del moviment obrer -que des de finals del segle XIX s’havia erigit com un important contrapoder social i havia aconseguit un gran nombre de drets socials- però també gràcies al clima excepcional existent després de finalitzar la Segona Guerra Mundial o al ” respecte” que, sens dubte, generava la presència del bloc soviètic i, en definitiva, l’existència d’un altre projecte polític diferent al dels països capitalistes.

Des dels anys setanta, però, una sèrie de factors van ser erosionant aquest consens, especialment en el context de globalització: l’economia creixentment financiaritzada arraconar el paper dels Estats, els sindicats van anar perdent pes en el nou escenari postfordista, els processos d’industrialització es van deslocalitzar als països de la perifèria, va caure el mur de Berlín, i el pensament neoliberal – gestat a la calor de l’Escola de Xicago- es va convertir en “sentit comú”, colonitzant fins i tot el pensament socialdemòcrata (per a la posteritat queda la resposta de Margaret Thatcher quan li van preguntar “Quin havia estat la seva principal fita com a Primera ministra?”, al que va respondre “Tony Blair” ). En definitiva, les últimes tres dècades van presenciar l’enfonsament dels principals contrapesos del poder financer, al qual cal sumar una societat del consum cada vegada més individualitzada, fragmentada i atomitzada. La crisi no ha estat sinó l’acceleració en clau de “doctrina del xoc” d’un procés de despossessió social que venia gestant-se a foc lent.

La crisi no ha estat sinó l’acceleració en clau de “doctrina del xoc” d’un procés de despossessió social que venia gestant-se a foc lent.

Aquest és el punt de partida del quadern que amb Jesús Sanz hem redactat per a Cristianisme i Justícia: “Canvi d’època. Canvi de rumb? Aportacions i propostes des dels moviments socials”. El quadern part d’aquest diagnòstic que posa en el centre la fi d’un contracte social que ens endinsa en un escenari de “interregne” entre dues èpoques, en què es detecten clares discontinuïtats respecte al que fèiem, però on encara és difícil entreveure les coordenades que regiran el futur, si bé poden intuir: més precarietat generalitzada, societats molt duals, procés global d’igualació a la baixa, conflicte social .

Precisament, la segona part del quadern tracta de discernir si les protestes a nivell global, des de la “Primavera àrab” fins a Brasil o Turquia, passant pel 15- M i Occupy Wall Street, són protestes aïllades i locals o bé l’expressió d’un malestar global i interconnectat, en el qual emergeixen nous repertoris d’acció i en què Internet i les xarxes socials tenen un paper essencial. Més enllà de determinar una o una altra cosa, el quadern subratlla l’important procés de repolitització social que totes aquestes mobilitzacions estan suposant i, citant les obres de Karl Polanyi o de Michael Burawoy, es planteja l’interrogant de si es pot pensar en l’emergència d’un subjecte polític que pugui convertir-se en contrapoder en l’escenari de “mercadocràcia” actual.

El quadern finalitza esbossant algunes de les principals aportacions, que almenys en clau estatal, però també a nivell global, semblen estar plantejant els moviments socials. Aquestes propostes s’agrupen en cinc grans eixos: 1) aquelles que tracten de fer front a la crisi de la representativitat; 2) les que tracten de fer front al deute i el dèficit fiscal; 3) algunes propostes per abordar la preocupant mercantilització de la vida quotidiana que s’està produint; 4) algunes propostes relacionades amb el món del treball, i 5 ) aquelles centrades en la crisi ecològica i de les cures. Totes aquestes propostes semblen aspirar a un procés de “reapropiació social” en un moment de despossessió accelerada.

En definitiva , una petita aportació que pretén donar llum i contribuir al debat en un moment de creixent i preocupant fractura social , però en el qual s’aposta per llegir la realitat en clau esperançadora .

***

Per descarregar el quadern en la versió en castellà, fes click aquí.

Per descarregar el quadern en la versió en català, fes click aquí.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s