Austeritat, no “austericidi”

tu banco y cada vez

Publicat a la Revista Valors. Número 101.

La paraula austeritat s’ha posat de moda en l’àmbit polític i econòmic. Sentim a parlar de polítiques d’austeritat a cada telenotícies i veiem la paraula impresa a les capçaleres dels diaris. Som conscients que l’austeritat és un valor positiu a cultivar en la nostra societat. És més, l’austeritat és fins i tot un element bàsic per a la supervivència del planeta. El model productiu i de consum actual és del tot insostenible, una constatació bàsica feta fa molts anys, però que avui ha pres més relleu degut al creixement econòmic experimentat pels països emergents com la Xina o l’Índia.

Som conscients que l’austeritat és un valor positiu a cultivar en la nostra societat. És més, l’austeritat és fins i tot un element bàsic per a la supervivència del planeta.

Ara bé, cal posar sobre la taula les contradiccions que es donen en el cas d’aplicar l’austeritat de manera imposada i dogmàtica i sobretot posar de manifest les seves conseqüències: una societat dualitzada i fracturada en dos, o dit en altres paraules, un “austericidi” en tota regla. El propi Fons Monetari Internacional, valedor de les polítiques d’austeritat en els últims 20 anys, i fins i tot l’ex cap de l’Eurogrup, Jean-Claude Juncker, han reconegut recentment que no són la recepta adequada si el que es pretén és sortir de la crisi amb major creixement. Tal com adverteix Intermón-Oxfam en el seu informe “Crisi, desigualtat i pobresa” (2012), l’anomenada “dècada perduda” a Amèrica Llatina també és un bon exemple que aquest tipus de polítiques són part del problema i no de la solució. Les “polítiques d’austeritat” són doncs part d’una doctrina i d’una manera d’entendre l’economia i la societat i són grans responsables del moment actual que vivim. En el cas d’Europa, l’“austericidi” és també fruit d’una escletxa entre els països del Nord i del Sud en què els prejudicis, moltes vegades infundats, i els interessos de països com Alemanya estan empenyent a un seriós càstig a països com Grècia o Espanya.

[…] l’anomenada “dècada perduda” a Amèrica Llatina també és un bon exemple que aquest tipus de polítiques són part del problema i no de la solució. Les “polítiques d’austeritat” són doncs part d’una doctrina i d’una manera d’entendre l’economia i la societat i són grans responsables del moment actual que vivim.

Però la solució als problemes actuals tampoc pot passar per tornar a l’status quo de dècades anteriors. Les condicions generades per la globalització han erosionat extraordinàriament el paper de l’Estat-Nació, deixant un gran buit a l’hora de regular i controlar els poders financers. Cal, per tant, una visió que contempli diferents nivells i propostes d’acció:

– A nivell global, avançar cap a la construcció urgent d’institucions veritablement capaces de governar la globalització i d’establir noves regles de joc als poders financers, recomponent un cert equilibri entre el poder polític i l’econòmic;

– A nivell ecològic, reprendre els consensos adoptats fa dues dècades, que suposaven un fort compromís amb la lluita contra el canvi climàtic, tenint especialment en compte als nous actors emergents;

– A nivell europeu, és urgent reprendre l’esperit del projecte europeu primigeni, basat en valors com l’equitat o la solidaritat, i

– A nivell estatal, els reptes són innombrables: cal millorar l’eficiència del sector públic (tot i que això no pot suposar la seva estigmatització, ja que és fonamental per al procés de cohesió social), però també establir prioritats amb un rostre humà (moratòria als desnonaments i aprovació de la dació en pagament, per exemple) o generar nous consensos i prioritats en què l’educació i la sanitat siguin principals.

– A nivell local, estan germinant també un gran nombre d’iniciatives socials i econòmiques que dibuixen un model d’economia basat en valors socials i cooperatius imprescindibles per avançar cap a una situació de major justícia social i mediambiental i, per què no, cap a un model que superi la lògica capitalista i d’austeritat imposada.

Totes aquestes propostes aspiren precisament a refer un nou contracte social basat en el valor de l’austeritat, però queden molt lluny de les mesures austericides que, carregades d’intencionalitat ideològica i política, estan destinades a trencar la cohesió social.

***

Artículos interesantes:

– “Breve historia de la austeridad”, de Josep Ramoneda.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s