14-N: Més motius que mai per a una vaga general

Demà secundaré la vaga general. Els motius per fer-ho no han canviat substancialment dels esgrimits en el post sobre la Vaga General del passat 29 de març. O sí. És a dir, hi ha més motius, perquè la situació social s’està greument deteriorant i és per moltes persones una situació límit, inèdita en els últims 30 anys, indicant, sens dubte, una ruptura del contracte social.

5 dades alarmants

– El 21,1% de la població espanyola viu per sota del llindar de la pobresa.

– Els serveis socials ja atenen més de 8 milions de persones, al mateix temps que la reducció de les prestacions socials està experimentant una caiguda estrepitosa.

Espanya és el país amb major desigualtat de renda de tota la Unió Europea (el Coeficient de Gini i el ‘Ràtio 80/20’ així ho indiquen).

Més d’un terç dels treballadors tot just arriba al salari mínim, mentre que el poder adquisitiu real estan en el nivell més baix de les últimes tres dècades.

Els patrimonis més rics han augmentat la seva riquesa en els últims anys, un procés que es produeix en el món occidental des de la dècada dels setanta i que, tal com expliquen documentals com ‘Inside Job’, estan en l’origen de la crisi actual.

 ¿Solucionarà alguna cosa la vaga?

Totes aquestes dades són motius suficients per fomentar una mobilització social absolutament necessària. Però, solucionarà alguna cosa la vaga com a tal? És obvi que no: ni es retirarà la reforma laboral que ha disparat els acomiadaments i que ha provocat una precarització del treball de manera accelerada en els últims mesos, ni la política austericida es frenarà l’endemà de la protesta. Ara bé, la vaga general, que es durà a terme a nivell europeu (Grècia, Portugal, …), és essencial ja que és part d’un procés molt més ampli de mobilització del 99% versus aquest 1% de la societat que està concentrant riquesa des dels anys setanta i que ha vist en el context de crisi l’oportunitat per desmantellar un model social que, precisament, tractava d’equilibrar les relacions entre capital i treball.

Però, quin tipus de vaga?

En un context en què el treball ha canviat substancialment (múltiples modalitats de contracte versus el treball clàssic al voltant de la fàbrica) i en el qual, recordem, una de cada quatre persones està a l’atur, la vaga general s’ha convertit no només en una protesta que busca aturar els processos de producció, sinó també en què emergeixen i es reinventen altres formes de mobilització (vaga de consum, vaga de cures, suport a les diferents mobilitzacions, etc.).

Germinal

“Germinal” és el títol d’una novel·la d’Emile Zola, portada al cinema pel director francès Claude Berri. La grandesa del llibre rau en el propi títol. Zola escriu la novel·la enmig de la dècada de 1870, en un context de crisi i en el qual el moviment obrer està cada vegada més organitzat. La trama gira al voltant d’una vaga organitzada pels miners del nord de França en aquest moment. La vaga en si és un fracàs i Zola podria haver titulat la seva novel·la “El fracàs del moviment obrer”, però decideix titular-la “Germinal”. No és casual, ja que l’autor intueix que en la seva societat, caracteritzada fins a aquest moment per les condicions de misèria en què viu la classe obrera enmig de l’auge industrial, està emergint una consciència social cada vegada més forta que exigeix ​​drets humans i dignitat. I és “germinal” perquè aquesta etapa, malgrat totes les derrotes, iniciarà un període en el qual el “sentit comú” fins llavors imperant es veurà superat per una visió de la societat basada en valors com la justícia, l’equitat i la fraternitat.

Segurament, ens trobem en un “moment germinal”, en què una nova consciència social s’obre pas i busca millors i més justes formes d’organització social, política i econòmica, amb noves sensibilitats, com l’ecològica. Malgrat el que passi demà, del major o menor índex de seguiment, la vaga general del 14 de novembre forma part d’un procés social històric que només acaba de començar.

Anuncios

1 comentario en “14-N: Més motius que mai per a una vaga general”

  1. – Més d’un terç dels treballadors tot just arriba al salari mínim, mentre que el poder adquisitiu real estan en el nivell més baix de les últimes tres dècades.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s