La isla de las flores

“Caminamos por una plantación de tomates, y vemos a un ser humano, un japonés llamado Suzuki. Los seres humanos se distinguen principalmente por dos características, el telencéfalo altamente desarrollado y el pulgar oponible; la primera permite al ser humano almacenar gran información, el pulgar oponible el movimiento de pinza de los dedos, y la manipulación de precisión. Esta combinación le da al ser humano oportunidades de mejora en el planeta, entre ellas…cultivar tomates.”

Aquest és el to irònic utilitzat durant 10 intensos minuts que dura el curtmetratge de “La isla de las Flores”, dirigit pel brasiler Jorge Furtado al 1989 i guardonat, entre d’altres premis, amb el Lleó de Plata del Festival de Berlin.

“La isla de las flores” crec que és una bona manera d’encetar l’assignatura d’Història social, que per quart any consecutiu faré a la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés de la Universitat Ramón Llull, especialment si es té en compte que l’assignatura la cursen els estudiants de Primer curs.

Del to irònic i desconcertant de l’inici, el curtmetratge es va endinsant en un drama persistent en totes les nostres presents i passades societats: l’existència de pobresa i d’injustes desigualtats. Furtado utilitza la introducció de conceptes clau en el nostre ordre econòmic i social actual com són: el lucre, la propietat privada o la llibertat.

I és que “La isla de las Flores” és, de fet, un lloc existent: un abocador a les afores de la ciutat brasilera de Porto Alegre. L’excepcionalitat d’aquest documental és saber exposar de manera ràpida, brillant i dramàtica les complexitats, interrelacions i paradoxes existents a les nostres societats, i de fet, al nostre planeta, i tocar el moll de l’os, interpel•lant-nos a pensar sobre alguns aspectes que creiem haver conquerit com a societat i que, de fet, mostren les grans contradiccions en les que vivim. És una crítica directa al sistema capitalista, garant suposadament d’un tipus de llibertat, en realitat inexistent per a moltes persones, i basat en un modus operandi on les oportunitats d’uns poden suposar la manca d’oportunitats d’altres o bé on els nostre hàbits de consum tenen conseqüències en altres persones. En definitiva, entendre la pobresa i les desigualtats socials no com una fatalitat històrica, sinó com una construcció, un fenomen social.

Recomano treballar i treure molt de suc a aquests 10 minuts que no deixen indeferent a ningú. En una conjuntura con la que ens trobem d’extraordinària duresa i desconcert per a tantes persones, aquest curtmetratge pot ajudar-nos a reflexionar d’on venim, on estem i què volem ser com a societats, cada cop més caracteritzades per les desigualtats socioeconòmiques.

Més endavant, intentaré fer una breu entrada per un documental que trobo que té grans paral•lelismes amb “La isla de las Flores”. Em refereixo a “La pesadilla de Darwin” d’Hubert Sauper.

Anuncios

1 comentario en “La isla de las flores”

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s